El dijous passat em van convidar a un club de lectura en una vermuteria del barri de Gràcia de Barcelona. El duen dues noies molt trempades que un bon dia van decidir embrancar-se en el que han anomenat Cooperativa Les Cosines (perquè en son, de cosines). Serveix de bar on es pot picar alguna cosa, i de punt de trobada veïnal, perquè a més a més, els dimarts tanquen el local per oferir a la clientela stand-up comedy, recitals de poesia, un club de lectura i tot allò que sorgeixi. Hi havíem de ser una hora i ens n’hi vam quedar més de tres, perquè el resultat és curiós i agradable, és un espai amable on hi poden conviure diferents generacions i estils, i, per fer-ho ras i curt: fa barri.
Aquesta iniciativa m’ha fet rumiar que ara que tot és tan virtual, està bé tenir punts de trobada regulars que serveixin d’excusa per aplegar-se, i de bastida per construir alguna cosa més. Estaria bé que a cada poble o a cada ciutat hi hagués com a mínim un restaurant, un xiringuito o un bar que fes això i bloquegés un vespre a la setmana o al mes, i calendaritzés alguna cosa cultural -un club de lectura, sí, però també un trobar-se per fer mitja o per discutir sèries de Netflix- que serveixi a la gent per sortir de casa i bastir connexions, que potser així es contribuiria a reduir una mica la bretxa que ens separa a cadascú de la resta, i s’obriria l’oportunitat d’esbargir-se, d’aprendre coses, i per què no, de no sentir-se tan sol.
